El camí budista a la felicitat altruista

«Encara que els éssers desitgen alliberar-se del sofriment, corren cap a ell; encara que desitgen ser feliços, per l'ignorància, la destrueixen com si fos el seu enemic.»
Bodhicharyavatara. Shantideva.

Les nostres accions estan motivades directament o indirectament per un anhel universal que compartim fins i tot amb els animals: el nostre desig de felicitat, la nostra recerca de satisfacció i benestar, i la seva altra faceta, el nostre desig de estar lliures de tot tipus de patiment.

No obstant això, tot i intentar satisfer aquest anhel amb les nostres accions, la realitat és que sovint aconseguim el contrari, o bé, que quan obtenim una mica de satisfacció i benestar, aquests són passatgers. Intentant retenir-les, ens aferrem a aquestes experiències, esgotant-nos en va i generant preocupació i por davant la seva més que inevitable pèrdua, destruint així la nostra satisfacció i aconseguint el contrari.

Tot i ser allò que motiva les nostres accions, les nostres vides, intentem satisfer aquest desig de felicitat a cegues, instintiva i compulsivament, des de la ignorància, sense aturar- nos ni tan sols un instant a qüestionar-nos si aquest, l'objectiu més important de la nostra vida, l'estem buscant en les causes justes, sense qüestionar-nos si allò que fem dóna el fruit esperat —autèntica felicitat— sense reflexionar, des de l'experiència, sobre quines són les causes d'una autèntica satisfacció i benestar.

Entenent què és felicitat genuïna i què no ho és, podrem prosseguir la nostra recerca de satisfacció i benestar en la direcció correcta, abandonant allò que és causa d'insatisfacció i patiment i adoptant el que ens condueix a la nostra meta. Per a això, començarem per construir una estima sana cap a nosaltres mateixos que no es basi en els nostres coneixements, en el que altres diguin de nosaltres, o en el nostre físic, sinó en connectar amb aquest desig bàsic de felicitat, desitjant ser feliç, convencent que el mereixem i cultivant allò que ens permeti assolir aquesta felicitat anhelada, que no depèn de les canviants circumstàncies.

Gràcies a l'observació, podrem comprendre com en definitiva, de formes diferents i sovint amb poc encert o danyant als altres, tots busquem el mateix: satisfer aquest anhel de felicitat, que és el que ens uneix els uns als altres i el que motiva, directament o indirectament, la majoria de les nostres accions. Sobre aquesta comprensió, podrem ampliar aquest desig als altres, desitjant aconseguir l'estat de màxim desenvolupament del nostre potencial, l'estat de Buda, amb una motivació altruista que assumeixi la responsabilitat d'aconseguir un benefici universal: la motivació del Mahayana (el vehicle universal), una actitud altruista i oberta, imbuïda d'afecte, que ens allunyarà de l'egoisme, les tendències egocèntriques, i les actituds destructives que d'ells es deriven, i que ens permetrà acostar-nos a la nostra naturalesa més essencial, una bondat fonamental que és font d'autèntica satisfacció i benestar. Per assolir aquest estat de màxim desenvolupament haurem de desenvolupar, a més, la saviesa que veu la realitat més enllà del vel de la ignorància, i que entén que la nostra visió actual de la realitat és una visió distorsionada que és causa directa o indirecta de tot el patiment i insatisfacció que experimentem.

L'essència del budisme resideix en connectar amb les qualitats més bàsiques del nostre ésser. En sànscrit ment i cor es designen amb la mateixa paraula, citta. Connectar, doncs, amb la nostra naturalesa, la naturalesa més bàsica de la ment, consisteix a connectar amb, i actuar des del cor.